Substància química | grup d'estereoisòmers |
---|---|
Massa molecular | 342,116212 Da i 342,11621155 Da |
Trobat en el tàxon | Arabidopsis thaliana, Microchloropsis, mosca del vinagre, Salmonella enterica, Chlamydomonas reinhardtii, Ardisia crenata, Psychotria punctata, Vitis vinifera, estafilococ daurat, Candida albicans, Trypanosoma brucei, alfals, Lemna aequinoctialis, Paris polyphylla, Paris fargesii, Cytospora chrysosperma, Valsa sordida, Lemna perpusilla, Caenorhabditis elegans, Streptococcus pneumoniae, Leishmania donovani, ésser humà i escheríchia coli
|
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₂H₂₂O₁₁ |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D |
Una maltosa és un disacàrid format per dues α+D glucopiranoses. La unió de les dues glucoses és per mitjà d'un enllaç α(1→4), per tant és un enllaç monocarbonílic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomèric de la primera glucosa i el quart carboni, que no és anomèric. Pot reduir el reactiu de Fehling.[1] Es troba en les fècules i la cervesa. Es pot obtenir per hidròlisi del midó o del glicogen, procés sobretot emprat en les indústries alimentàries, donant lloc a diferents tipus de xarop de maltosa segons el procés emprat.